L´ESPATLLA DOLOROSA


L´espatlla és una articulació complexa que comprèn  5 articulacions formades per les següents estructures:
la clavícula, l´esternó, l´escápula, els músuculs subescapular i serrato mayor, i les bosses seroses.
Centrem-nos en l´articulació gleno-humeral, entre el cap de l´húmer i la cavitat glenoidea de l´escápula.
Té com a particularitat que l´anclatge entre elles és molt petit. La cavitat glenoidea és pràcticament plana i més petita que el cap de l´húmer. És a dir, tenim un problema de congruència de les superfícies articulars.
Per solucionar-ho, l´anatomia humana fa servir els lligaments, els músculs i fins i tot un fibrocartilag.
Els lligaments actuen pasivament com tires o cordes per mantenir les superfícies articulars relacionades.
El fibrocartílag, el rodete glenoideu, ressegueix el rebord de la cavitat glenoidea per augmentar la seva profunditat i superfície.

 Els músculs, amb la seva contracció coapten l´húmer cap a l´escápula. Així ho fan els següents músculs:
-m. infraespinós i rodó menor, amb una direcció obliqua al radera de l´espatlla, sobre la escápula.
-m. supraespinós, just sota del m. trapezi, per impedir el descens del cap humeral.
-m. subescapular, sobre la cara anterior de l´escàpula cap a l´húmer, també per la seva cara anterior.
-m. pectoral major, que des de la cara anterior de les costelles i de l´esternó es dirigeix cap a la part inferior del cap humeral.
Durant el moviment d´aixecar el braç, aquests músculs es contrauen per mantenir el contacte de les superifícies articulars. Si no fos així, al perdre´s el contacte podrien luxar-se, com succeeix en els moviments d´aceleració explosiva del handbol o en el llançament de javelina.
D´altra banda, l´articulació gleno-humeral té una altre particularitat i és que quan aixequem el braç, els tendons del manegot dels rotadors (m.. supraespinós, infraespinós i rodó menor) passen molt aprop de l´acromion escapular, que fa de sostre de l´articulació. Per millorar aquest lliscament dels tendons contr l´os hi ha les bosses seroses que contenen líquid sinovial.



CAUSES DE DOLOR A L´ESPATLLA:
-Moviments repetitius, com ara la natació o en treballs manuals realitzats per sobre del pla del muscle, amb gran fricció entre les estructures que parlàvem abans.
-L´esgotament, la manca de recuperació després de l´esforç, tant sigui per manca de descans, nutrients o tractaments recuperadors.
-Una técnica deficient en el gest esportiu o laboral.
-Postures incorrectes que obliguen l´espatlla a realitzar el moviment de manera forçada.
-Estrès, ansietat, angoixa... que poden provocar la fatiga muscular en situacions de activitat plena i alterar la biomecànica articular.
-Factors ergonomics del medi ambient.
-Factor hereditaris, genetics, reumàtics, així com malalties de base que pateixi la persona.



En FISIOCENTRE el protocol per al tractament de l´espatlla dolorosa és el següent:

EXPLORACIÓ CLÍNICA.
-Determinar quines són les estructures responsables del dolor: múscul, tendó, bossa serosa o lligament (no parlarem aquí de les calcificacions que apareixen als ossos o de l´acromio amb forma de ganxo que estreny l´articulació).
-Determinarem ara la patologia prevalent:


  • -tendinitis, quan el dolor és degut a l´inflamació d´un tendó.
  • -bursitis, quan la causa és una bossa serosa.
  • -contractura muscular, si l´origen del dolor és la fibra muscular.

En la consulta diaria ens trobem que aaquests factors succeeixen a la mateixa vegada, però hem de determinar quin preval.
-Identificar la posició del cap humeral:


  • anterior, per tracció dels músculs subescapular i pectoral major.
  • posterior, per acció del manegot rotador, sobretot el infraespinós i rodó menor.
  • inferior, per acció del m. gran dorsal.

-Explorar les estructures i articulacions pròximes: quan una articulació no realitza la seva feina obliga a les altres a fer-la en condicions adverses. Si això trigués en resoldre´s podria produir-se una nova lesió.



TRACTAMENT
1. Relaxar els músculs contracturats.
Utilitzarem la tècnica més efectiva per al múscul en concret i que s´adapti a les particularitats de cada pacient. A FISIOCENTRE les tècniques que utilitzem són: massatge, estirament, acupuntura, diafibrólisis percutània o "tècnica amb ganxos", tècniques de inhibició per pressió a sobre dels punts gatell o de màxima tensió, tècniques miofascials ...
2.Rectificació osteopàtica de l´articulació.
Mitjançant l´osteopatia podem fer una manipulació per restaurar la congruència articular.
3.Eercicis d´enfortiment.
Adreçats als músuculs antagonistes dels contracturats. Per tant, si ens trobéssim amb un cap humeral posterioritzat faríem un treball específic dels músuculs anteriors: el subescapular i el pectoral major.
4.Exercicis de propiocepció
L´objectiu és buscar una resposta ràpida dels músculs de l´espatlla a forces de desequilibri.
5. Exercicis indicats a domicili.
Estiraments.
Exercicis de desenvolupament muscular.
Consells d´ergonomia per a no repertir aquest gest dolent que volem evitar.
Exercicis d´entrenament per a tornar al esport o la feina de cadascú.