CONTUSIÓ MUSCULAR POSTRAUMÀTICA


Tothom durant la seva vida ha caigut a terra algun cop sense trencar-se cap os, però si no tractem aquest dolor romandrà molt temps en el nostre cos. Es tracta d´un dolor d´origen muscular, perquè es formen hematomes interns al múscul, els quals són a vegades difícils d´eliminar, sobretot en la gent  d´edat mitjana i avançada.


L´hematoma s´infiltra en les fibres musculars, això  crea un conflicte d´espai dintre del múscul, les fibres del qual pateixen una compressió que per si mateixa produeix dolor.
Les fibres nervioses que innerven al múscul, sotmeses a la pressió de l´hematoma, es veuran alterades en la seva funció: d´una banda les aferències sensitives a la medul.la portaran informació de dolor. D´altra banda , els músculs innervats pel nervi, es contrauran  d´una forma defectuosa i el moviment resultant de la seva contracció ja no serà tan bo com deuria.

Així doncs, ens trobem amb gent gran que ha sofert una caiguda d´esquenes i els costa tornar a les activitats
de la vida diària, inclòs caminar. Hi ha un gran dolor a la zona lumbopèlvica que impedeix caminar i mantenir-se dempeus amb normalitat, fet que no es resoldrà per si mateix.
El tractament amb fisioteràpia actuarà sobre els teixits tous (lligaments, músculs, fàscia , pell i tendons) amb
tècniques adients per disminuir la forta contractura muscular que es produeix en aquests casos, mobilitzar
els teixits anomenats per eliminar els productes tòxics acumulats arran del traumatisme així com restablir els moviments depenents de les estructures lesionades.

En Fisiocentre, fem servir l´Acupuntura en la primera fase de tractament per relaxar la contractura muscular, i per tant el dolor. Sinó apliquem la medicina tradicional xinesa utilitzem tècniques manuals miofascials, ja que treballant a nivell superficial, sobre la pell, fem una tracció dels músculs subjacents, que amb una força de intensitat mínima i en la direcció correcta trencarà l´hematoma.
Després, d´una forma més analítica, hem de buscar múcul a múscul  zones de máxima resistència, fibres amb aument de to, on deurén inhibir els punts gatell. El massatge profund en  perpendicular a les fibres també ens ajudarà a desfibrosar el múscul.
S´hauríem de corregir les alteracions  que s´haguéssin produït en les articulacions relacionades amb el traumatisme i en el cas de que hagi passat més temps, caldria  valorar possibles compensacions en articulacions a més distància,

Pautarem unes sèries d´ exercicis de contracció muscular isométrica a domicili per tornar a l´activitat normal del múscul. Després d´aquest treball indicarem uns estiraments per mantenir la màxima longitut dels teixits i afavorir la relaxació tant a nivell articular com muscular.









L´ESPATLLA DOLOROSA


L´espatlla és una articulació complexa que comprèn  5 articulacions formades per les següents estructures:
la clavícula, l´esternó, l´escápula, els músuculs subescapular i serrato mayor, i les bosses seroses.
Centrem-nos en l´articulació gleno-humeral, entre el cap de l´húmer i la cavitat glenoidea de l´escápula.
Té com a particularitat que l´anclatge entre elles és molt petit. La cavitat glenoidea és pràcticament plana i més petita que el cap de l´húmer. És a dir, tenim un problema de congruència de les superfícies articulars.
Per solucionar-ho, l´anatomia humana fa servir els lligaments, els músculs i fins i tot un fibrocartilag.
Els lligaments actuen pasivament com tires o cordes per mantenir les superfícies articulars relacionades.
El fibrocartílag, el rodete glenoideu, ressegueix el rebord de la cavitat glenoidea per augmentar la seva profunditat i superfície.

 Els músculs, amb la seva contracció coapten l´húmer cap a l´escápula. Així ho fan els següents músculs:
-m. infraespinós i rodó menor, amb una direcció obliqua al radera de l´espatlla, sobre la escápula.
-m. supraespinós, just sota del m. trapezi, per impedir el descens del cap humeral.
-m. subescapular, sobre la cara anterior de l´escàpula cap a l´húmer, també per la seva cara anterior.
-m. pectoral major, que des de la cara anterior de les costelles i de l´esternó es dirigeix cap a la part inferior del cap humeral.
Durant el moviment d´aixecar el braç, aquests músculs es contrauen per mantenir el contacte de les superifícies articulars. Si no fos així, al perdre´s el contacte podrien luxar-se, com succeeix en els moviments d´aceleració explosiva del handbol o en el llançament de javelina.
D´altra banda, l´articulació gleno-humeral té una altre particularitat i és que quan aixequem el braç, els tendons del manegot dels rotadors (m.. supraespinós, infraespinós i rodó menor) passen molt aprop de l´acromion escapular, que fa de sostre de l´articulació. Per millorar aquest lliscament dels tendons contr l´os hi ha les bosses seroses que contenen líquid sinovial.



CAUSES DE DOLOR A L´ESPATLLA:
-Moviments repetitius, com ara la natació o en treballs manuals realitzats per sobre del pla del muscle, amb gran fricció entre les estructures que parlàvem abans.
-L´esgotament, la manca de recuperació després de l´esforç, tant sigui per manca de descans, nutrients o tractaments recuperadors.
-Una técnica deficient en el gest esportiu o laboral.
-Postures incorrectes que obliguen l´espatlla a realitzar el moviment de manera forçada.
-Estrès, ansietat, angoixa... que poden provocar la fatiga muscular en situacions de activitat plena i alterar la biomecànica articular.
-Factors ergonomics del medi ambient.
-Factor hereditaris, genetics, reumàtics, així com malalties de base que pateixi la persona.



En FISIOCENTRE el protocol per al tractament de l´espatlla dolorosa és el següent:

EXPLORACIÓ CLÍNICA.
-Determinar quines són les estructures responsables del dolor: múscul, tendó, bossa serosa o lligament (no parlarem aquí de les calcificacions que apareixen als ossos o de l´acromio amb forma de ganxo que estreny l´articulació).
-Determinarem ara la patologia prevalent:


  • -tendinitis, quan el dolor és degut a l´inflamació d´un tendó.
  • -bursitis, quan la causa és una bossa serosa.
  • -contractura muscular, si l´origen del dolor és la fibra muscular.

En la consulta diaria ens trobem que aaquests factors succeeixen a la mateixa vegada, però hem de determinar quin preval.
-Identificar la posició del cap humeral:


  • anterior, per tracció dels músculs subescapular i pectoral major.
  • posterior, per acció del manegot rotador, sobretot el infraespinós i rodó menor.
  • inferior, per acció del m. gran dorsal.

-Explorar les estructures i articulacions pròximes: quan una articulació no realitza la seva feina obliga a les altres a fer-la en condicions adverses. Si això trigués en resoldre´s podria produir-se una nova lesió.



TRACTAMENT
1. Relaxar els músculs contracturats.
Utilitzarem la tècnica més efectiva per al múscul en concret i que s´adapti a les particularitats de cada pacient. A FISIOCENTRE les tècniques que utilitzem són: massatge, estirament, acupuntura, diafibrólisis percutània o "tècnica amb ganxos", tècniques de inhibició per pressió a sobre dels punts gatell o de màxima tensió, tècniques miofascials ...
2.Rectificació osteopàtica de l´articulació.
Mitjançant l´osteopatia podem fer una manipulació per restaurar la congruència articular.
3.Eercicis d´enfortiment.
Adreçats als músuculs antagonistes dels contracturats. Per tant, si ens trobéssim amb un cap humeral posterioritzat faríem un treball específic dels músuculs anteriors: el subescapular i el pectoral major.
4.Exercicis de propiocepció
L´objectiu és buscar una resposta ràpida dels músculs de l´espatlla a forces de desequilibri.
5. Exercicis indicats a domicili.
Estiraments.
Exercicis de desenvolupament muscular.
Consells d´ergonomia per a no repertir aquest gest dolent que volem evitar.
Exercicis d´entrenament per a tornar al esport o la feina de cadascú.





HIPOPRESSIUS AL FISIOCENTRE

Li diem Sól Pélvic al conjunt de músculs i lligaments que tanquen el terra de la pelvis, allà on s´acava el tronc.Són els encarregats de subjectar i mantenir en bona posició la bufeta de l´orina, l´úter i el recte i ajuden a controlar l´ overtura i el tancament de l´uretra, de l´anus i de la vagina en les dones.

                                                                    
Què és la Gimnàstica Abdominal Hipopressiva?
És un métode de Re-Programació Postural Global creat pel Dr. Marcel Caufriez als anys 80.
En un principi, el seu objectiu era la tonificació  en el post-part dels músculs de la faixa abdominal, sense malferir el sól pélvic. Amb el temps, s´ha demostrat els efectes positius sobre moltes patologies funcionals com ara la lumbàlgia, dorsàlgia, escoliosi, dolors abdominals,vaginisme, incontinència urinària, estrenyiment, etc. 
El sól pélvic es debilita sobretot després de l´embaràs, tant si es pareix com si es té el fill per cesàrea, però també en situacions d´estrenyiment persistent, tos crònica, els canvis hormonals de la menopàusia i si es fan o s´han fet grans esforços físics. Això pot acavar en incontinències urinàries d´esforç ( al riure, còrrer o tossir), prolapses i disfuncions sexuals.

En què consisteix aquesta Gimnàstica?
Juguem amb un treball postural i respiratori per aconseguir que des del diafragma toràcic es produeixi una disminució de la pressió abdominal i pélvica. Li fem el vuit  a l´abdomen i a la pelvis. D´aquesta manera despertem una activació reflexa d´ aquests músculs i la seva tonificació.

                                                                           
Quins Beneficis té?
-Enforteix els músculs abdominals oblics i transvers. Són els que defineixen la cintura i estabilitzen la columna lumbar sense augmentar la pressió als òrgans pélvics.
- Potencia de forma reflexa els músculs del sól pélvic.
- Enforteix les cadenes musculars que participen en la postura. Fem doncs, un treball de correció postural.
-Descomprimeix els ganglis limfàtics de la pelvis repecutint en la  millora de la circulació de les cames.
-Enforteix els músculs de la vagina, dela bufeta, de l´anus i el recte. Evita i corretgeix l´incontinència.
-Prevé el prolapse o evita la progressió.








Qui pot fer aquesta Gimnàstica

- Les dones que han tingut un fill, com a recuperació de la figura i del sól pélvic.
-Després d´una intervenció abdominal o ginecològica,
-Si pateixes problemes d´incontinència,
-Si el teu ginecòleg t´ha dit que tens prolapse d´algun òrgan de la pelvis (matriu, bufeta o recte).
-Si tens dolors abdominals, estreyiment, gassos, o botiment de panxa.
-Les dones que practiquen esports d´impacte com ara tennis, paddel, còrrer, i professionals de la gimnàstica i la Dansa.

Qui NO pot fer aquesta Gimnàstica?
Degut a l´activació del Sistema Nerviós Ortosimpàtic està contraindicada en les dones embarassades, i en homes i dones amb Hipertensió Arterial.