EL GENOLL DEL CORREDOR

També es coneix com a “ Síndrome de la cinteta Iliotibial”, “ Síndrome de l´eixugaparabrises” o Genoll del Saltador.
La Cinteta Iliotibial és una banda fibrosa de teixit aponeoròtic que s´exten per la part externa de la cuixa des del maluc fins la part externa del genoll, la tibia i la ròtula; passa ben a prop del còndil extern del fèmur del que se separa per una bossa sinovial per afavorir el lliscament de les dues estructures.
Durant la marxa, en els primers 20-30º de flexió de genoll la cinteta llisca sobre el còndil extern del fèmur tal com ho fa l´eixugaparabrises del cotxe.Aquesta fricció pot arribar a inflamar tant la cinteta com la bossa.
Afecta principalment a corredors i ciclistes que repeteixen el gest de flexió de genoll entre 20-30º.

El dolor es localitza en la part externa del genoll, per sota de la ròtula, aprop del tendó rotulià. S´exten tot sovint per la part externa de la cuixa amb sensació de pesantor, tensió i cremor mentre s´està fent l´exercici físic, als pocs minuts de començar a còrrer o pedalar, i desapareix amb el repòs. Quan aquesta patologia s´agreuja el dolor es manté durant hores i dies.

Els factors que desencadenen aquesta síndrome són:
- còrrer en terreny dur i inclinat, i enpitjorant el quadre si a més a més  hi ha baixada.
- còrrer en un pla inclinat com la platja o algunes aceres.
- l´augment sobtat del volum o de la intensitat de l´entrenament.
- manca d´estirament
- la morfologia dels genolls arquejats o “ genu varu” que retreuen la cinteta.
- mancança de la part recuperadora de l´entrenament ( estiraments, descans, reposar nutrients ,massatge,…)
- calçat inapropiat.

Per solucionar aquesta patologia s´ha de revisar aquests factors, però caldrà també del tractament de fisioteràpia:
Equilibrarem les cadenes musculars i articulars implicades.
La cinteta  en el seu recorregut dins el maluc es relaciona directament amb el múscul Gluti Major i Mitjà, i ens farà anar a comprobar el bon estat de l´articulació sacro-ilíaca i una mica més amunt les vértebres lumbars, que poden haver estat arrossegades des de l´ilíac.
També a nivell articular, en el genoll revisarem la tibia i la rótula.
Haurem de relaxar la tensió amb:
- tècniques manuals com el massatge i traços
- estiraments longitudinals I transversals, amb la diafibrolisi percutània o la tècnica dels ganxos aconseguim molts bons resultats fent petites traccions perpendiculars a la cinteta
- Acupuntura per baixar la intensitat  i la duració del dolor en fases agudes.
Abans de tornar completament a l´activitat esportiva podem fer “repòs actiu” durant aquest periode de temps farem exercici moderat protegint-nos el recorregut més lesiu del genoll:
- bicicleta però pujant el seient, fent que el genoll no passi dels 20-30º de flexió.
- natació, però sense fer braça per evitar fer la flexió de genoll en la patada.
En el retorn a l´Atletisme anirem augmentant poc a poc la quantitat i qualitat de l´entrenament, parant atenció en aquells factors que hem parlat que afavoreixen l´aparició de la lesió.