ESGUINÇ DE TURMELL



DEFINICIÓ:
Es la distensió o ruptura parcial o total d´algun dels lligaments del turmell. Normalment  del lligament lateral extern.
El lligament té la funció de mantenir la congruència de l´articulació, l´estabilitza.
El mecanisme lesiu més habitual és l´apoio inestable del peu: es flexiona i es gira cap a dins més enllà de l`amplitut de moviment que té el turmell.
En aquest moment el lligament es lesiona, igual que una corda que es deslifa o s´acava trencant quan estires massa fort.


ANATOMIA:
El turmell està format per la relació de la tibia, el peroné i l´astràgal.
Tibia i peroné subjecten l´astragal com unes pinces. L´astragal llisca entre ells dos fent el moviment de flexió i extensió (punta-taló).
L´astràgal es relaciona per sota amb el calcani mitjançant l´articulació subastragalina, que permet els moviments d´inversió (peu endins) i eversió (peu enfora).
Els lligaments que estabilitzen l´articulació són:
-LLgmt. Tibio-peroneo, que uneix tibia i peroné.
-Llgmt. Lateral intern, entre la tibia i la part interna del peu.
-LLgmt. Lateral extern, entre el peroné, el astragal i el calcani.

El 85% dels esguinços afectan al L. L. Extern.
El L.L.E té dos feixos:
-lligament peroneo-astragalí anterior (LPAA).
-lligament peroneo-calcani.
La lesió més freqüent és la del LPAA amb un moviment lesiu de flexió forçada; però si s´hi afegeix un component d´inversió pot lesionar-se el feix peroneo-calcani.

TRACTAMENT  FISIOTERÀPIA:
Es dirigeix a recuperar l' estabilitat del turmell, perqué si es cronifica patim el risc de fer-nos esguinços reiteradament.

.
Fase aguda:
Ens acavem de torçar el turmell..
Hem de posar-nos Gel per l´efecte vasoconstrictor sobre la circulació i evitem la inflamació.
El Repós és important perqué la reconstrucció de les fibres del lligament necessiten reduïr la càrrega. En casos lleus, tindrem prou amb deixar de fer esport uns dies, i si ens posem un embenat funcional, hi tornarem ben aviat.
Si l´esguinç és de grau 2-3 haurem de fer servir unes crosses per caminar.
La Compressió del turmell impideix que el lligament desperti la seva funció.
Amb una turmellera o embenat tindrem prou.
Elevació de la cama per disminuïr la inflamació i afavorir la cirulació de retorn.

Fase Subaguda:
Han passat 5-8 dies des de que ens vam lesionar.
Haurem de tractar altres articulacions del peu que reaccionen bloquejant-se quan ens girem bruscament el peu (escafoides, cunyes, metatarsians …).
L´Astràgal s´ha desplaçat endavant de la pizna que li fan la tibia i el peroné. Els músculs s´han espasmat mantenint-la  bloquejada en aquesta posició_ la tibia girada endins i el peroné enfora.
Com a consequència tenim afectada l´articulació subastragalina, sque ens assegura un bon apoio del taló al terra, sigui quina sigui la posició de les articulacions de la cama.
El calcani sol trobar-se en rotació interna i extensió.
Les articulacions de l´avantpeu, l´arc que fan els metatasians, les cunyes… tot ha reaccionat i cla reharmonitzar-ho tot plegat. Relaxant la tensió dels teixits tous (músculs, tendons, fàscies, teixit cel.lular subcutani…) que estrenyen els vasos sanguinis, i així tindrem un efecte inmediat de reducció de la inflamació.


Es recomena L´EMBENAT FUNCIONAL des del primer moment d l´esguinç fins a la incorporació de l´activitat normal i esportiva.
La ventatja d´aquest tipus d´embenat és que apliquem selectivament tires d´esparadrap no eslàstiques (tape), per impedir moviments del peu que activen la tensió del lligament, per afavorir la seva reconstrucció, però no limiten la resta de moviments.
La recuperació del turmell és més ràpida que amb un embenat total perqué preservem la movilitat, la força i l´equilibri natural del peu.

Els receptors de l´equilibri de l´articulació del turmell s´alteren quan ens el torcem, repercutint sobre la PROPIOCEPCIÓ: capacitat de reacció davant una situació de desequilibri sobtat.
Es la part final del tractament, però potser la més important.
A Fisiocentre pautem exercicis per desenvolupar la propiocepció:
-exercicis d´apoio unipodal.
-desequilibris d´apoio unipodal i bipodal.
-treball amb pilotes de 70 cm.
-apoio sobre plans inestables.

Aconseguin un turmell estable amb gran capacitat de reacció en situacions adverses.

POSTURA I MAL DE ESQUENA


El 65% dels mals d´esquena es relacionen amb problemes posturals!!
L´origen dels desequilibris en la postura son diversos:
-traumatismes
-hereditaris
-congènits com ara asimetries
-excés de treball,falta de descans
-psicosocials, estrès,ansietat o depressió
-higiene postural incorrecta: quan manipulem pesos, davant l´ordinador...



Els nostres músculs s´associen en sis cadenes musculars (AM,PM,PL,AL,AP,PA),que continuament reaccionen per mantenir un equilibri de tensions. És un equilibri dinàmic.
Una postura incorrecta incrementarà la tensió d´alguna de les cadenes musculars.
Al principi, el quadre cílnic es presenta amb contractures musculars i rigidesa articular.Si aquesta situació dura al llarg del temps,arrivaran a produir-se transtorns mecànics degeneratius en la columna vertebral com ara pinzaments dels nervis,protusions discals o artrosi.

Al FISIOCENTRE fem un ampli examen físic global per valorar els desequilibris en la postura del pacient.
Partim de tres punts d´examen:
-l´estat de tensió i equilibri de les cadenes musculars.
-l´aliniació dels blocs corporals: cap, tronc i pelvis.
-l´armonia de les curves vertebrals en l´eix vertical.
Després anem a veure les extremitats, braços i cames.Valorem si les espatlles són a la mateixa alçada, la separació dels braços al cos, la proximitat dels genolls i la posició dels peus respecte les estructures anteriors i també respecte del terra.

Les cadenes musculars actuen en la columna vertebral amb:
  • músculs que s´inserten a nivell posterior: ilio-lumbar en la pelvis,trapezi a nivell dorsal o complex en les cervicals i a l´occipital.
  • músculs que s´inserten a nivell anterior: psoas i el diafragma que actuen augmentant la lordosis de la columna lumbar,els escalens i prevertebrals que ho fan a nivell de la columna cervical.
La cadena que predomini en cada persona, provocarà un desplaçament anterior o posterior del seu centre de gravetat, i els grans blocs corporals (cap, tronc i pelvis) es desplaçaran per mantenir l´equilibri en la bipedestació i l´horitzontalització de la mirada.

La primera part del tractament consisteix en rebaixar el to dels músculs tensos de la cadena predominant amb massatge, tècniques d´inducció miofascial, maniobres de contracció-relaxació, estiraments, diafibrolisi percutània( ganxos), punts gatell o acupuntura.
En la segona part del tractament treballem amb tècniques propioceptives de reequilibració postural: el pacient treballa en postures d´estirament actiu guiades pel fisioterapeuta.Aquí és molt important la colaboració del pacient per reconèixer els patrons anormals de tensió o deficitaris en la seva postura (compensacions). D´aquesta menera corretgim posturalment les incorrectes congruències articulars que ens provoquen dolor i aprenem les correctes.

EL GENOLL DEL CORREDOR

També es coneix com a “ Síndrome de la cinteta Iliotibial”, “ Síndrome de l´eixugaparabrises” o Genoll del Saltador.
La Cinteta Iliotibial és una banda fibrosa de teixit aponeoròtic que s´exten per la part externa de la cuixa des del maluc fins la part externa del genoll, la tibia i la ròtula; passa ben a prop del còndil extern del fèmur del que se separa per una bossa sinovial per afavorir el lliscament de les dues estructures.
Durant la marxa, en els primers 20-30º de flexió de genoll la cinteta llisca sobre el còndil extern del fèmur tal com ho fa l´eixugaparabrises del cotxe.Aquesta fricció pot arribar a inflamar tant la cinteta com la bossa.
Afecta principalment a corredors i ciclistes que repeteixen el gest de flexió de genoll entre 20-30º.

El dolor es localitza en la part externa del genoll, per sota de la ròtula, aprop del tendó rotulià. S´exten tot sovint per la part externa de la cuixa amb sensació de pesantor, tensió i cremor mentre s´està fent l´exercici físic, als pocs minuts de començar a còrrer o pedalar, i desapareix amb el repòs. Quan aquesta patologia s´agreuja el dolor es manté durant hores i dies.

Els factors que desencadenen aquesta síndrome són:
- còrrer en terreny dur i inclinat, i enpitjorant el quadre si a més a més  hi ha baixada.
- còrrer en un pla inclinat com la platja o algunes aceres.
- l´augment sobtat del volum o de la intensitat de l´entrenament.
- manca d´estirament
- la morfologia dels genolls arquejats o “ genu varu” que retreuen la cinteta.
- mancança de la part recuperadora de l´entrenament ( estiraments, descans, reposar nutrients ,massatge,…)
- calçat inapropiat.

Per solucionar aquesta patologia s´ha de revisar aquests factors, però caldrà també del tractament de fisioteràpia:
Equilibrarem les cadenes musculars i articulars implicades.
La cinteta  en el seu recorregut dins el maluc es relaciona directament amb el múscul Gluti Major i Mitjà, i ens farà anar a comprobar el bon estat de l´articulació sacro-ilíaca i una mica més amunt les vértebres lumbars, que poden haver estat arrossegades des de l´ilíac.
També a nivell articular, en el genoll revisarem la tibia i la rótula.
Haurem de relaxar la tensió amb:
- tècniques manuals com el massatge i traços
- estiraments longitudinals I transversals, amb la diafibrolisi percutània o la tècnica dels ganxos aconseguim molts bons resultats fent petites traccions perpendiculars a la cinteta
- Acupuntura per baixar la intensitat  i la duració del dolor en fases agudes.
Abans de tornar completament a l´activitat esportiva podem fer “repòs actiu” durant aquest periode de temps farem exercici moderat protegint-nos el recorregut més lesiu del genoll:
- bicicleta però pujant el seient, fent que el genoll no passi dels 20-30º de flexió.
- natació, però sense fer braça per evitar fer la flexió de genoll en la patada.
En el retorn a l´Atletisme anirem augmentant poc a poc la quantitat i qualitat de l´entrenament, parant atenció en aquells factors que hem parlat que afavoreixen l´aparició de la lesió.

CERVICÀLGIA. DOLOR AL COLL I MUSCLES.

És una demanda freqüent a la consulta :  Dolor a la columna vertebral, a nivell de les cervicals.
La Columna, en la seva part més alta, està formada per set vértebres cervicals, i les anomenem C1( primera vèrtebra cervical), C2 (segona …), C3,C4,C5,C6,i C7.
Les dues primeres vèrtebres tenen nom propi: Atlas(C1) i Axis(C2) i es troben intimament lligades  a l´os occipital del cap. Ens donaran sosteniment al crani i moviment al cap. També ens asseguren l´eficàcia dels sentits de la vista i l´olfacte.




Les causes d´aquest problema són diverses:
- males postures a la feina, ja sigui per sobreesforç  com per posicions mantingudes cert temps ( treball d´oficina).
- vida sedentària.
- estrés.
- traumatismes esportius o per accidents.
- alteracions congénites: costella supernumerària( tenir una costella de més), vértebra cuneiforme, tortícolis congènita en els nadons…
- alteracions de la postura



La sintomatologia també pot manifestar-se de diferents formes perqué hi ha un munt d´estructures i teixits que es relacionen directa o indirectament amb aquesta via de pas del nostre cos.
La irrigació vascular que arriba dins del cap ho fa a través d´un petit conducte en l´apófisis transversa de cada vértebra. La tensió excesiva o la malposició articular pot comprometre aquesta vascularització i fer que patim vertígens, marejos, mal de cap,…
La columna li fa de conducte a la médul.la espinal, i pel seu pas per la zona cervical, surten a dreta i a esquerra  per entre les vértebres els nervis raquidis per formar el plexe braquial.A nivell del muscle, aquest tronc nerviós es ramificarà en nervis més prims: N. Mitjà, N. Radial, N. Cubital,…per fer-se càrrec de la gestió de la informació sensitiva i motora dels nostres braços.El pinzament d´un d´aquests nervis pel forat de sortida que li haurien de deixar dues vértebres, o la compressió d´un  nervi per un espasme muscular donaran problemes d´adormiment a les mans ( Sdme.del Túnel Carpià), sensacions de pesantor del braç, sensació de tenir el braç de suro , dolor que segueix perfectament un recorregut…

El dolor cervical s´acompanya de retracció muscular i com que aquests músculs arriven a d´altres articulacions,  el dolor s´extendrà si no tractem la causa original.Per exemple, el muscul trapezi relaciona la columna amb el muscle des de les apófisis transverses de les quatre vértebres cervicals i les quatre vértebres dorsals.El múscul trapezi doncs, té capacitat de tirar dels muscles cap a dins i cap a dalt, i  ens dóna la sensació que el cap s´ha amagat entre els muscles.

A Fisio Centre fem servir quatre tècniques per sol.lucionar aquest problema:
  • Massatge
  • Osteopatia
  • Estiraments
  • Acupuntura  


Amb el Massatge actuem sobre els teixits tous ( músculs, tendons I lligaments), per fer baixar el to muscular sobretot en els músculs més fibrosats, on va començar el dolor.
L´Osteopatia ens permet un diagnòstic global d´aquesta zona del cos en relació amb la resta, així com tècniques de tractament específiques per a cadascú. Fem servir tècniques dirigides a les vèrtebres per restaurar la movilitat i normalitzar aquella posició de l´articulació que pogués comprometre els teixits llindants.
Amb els Estiraments posem en joc dos o més articulacions relacionades per un sol múscul. Principalment, treballem a nivell del coll, de l´espatlla i del muscle amb  lleugeres tensions del teixit muscular.
L´Acupuntura és una altra opció al tractament, des d´un punt de vista de l´energètica.

Si calgués, el tractament es pot mantenir viu a casa  si es fan els exercicis que us ensenayarem: reprogramació articular i auto-estiraments.
Recomanem sempre normes d´higiene postural adients a les necessitats i característiques del pacient.